Mitonecrologia (Noves formes i nous àmbits- Helena Ortiz)

Mitonecrologia (Noves formes i nous àmbits- Helena Ortiz-)

—No els diré res, donin-me un tros de paper i un boli—.

08.00 Cau com un pes mort a l'altre extrem del llit. Tuf a alcohol i a tabac, em repugna. 

08.05 No ho puc reprimir, vesso un got d'aigua damunt del seu rostre, ni es mou. 

08.20 Surto de la dutxa, està al llindar de la porta observant-me, no ha baixat la tassa del water, li ho dic. 

08.21 Surto de labavo com puc, m'està magrejant i em repugna i aquesta vegada no callo, comença a cridar que només volia follar-me. 

08.24 Em vesteixo ràpidament mentre continua cridant que què se n'ha fet de la golfa que va conèixer, el deixo dir. 

08.30 No prenc cafè pararé a la granjeta del costat de la feina. Tanco la porta d'un sol cop. Ha passat la nit en un d'aquells clubs que tan li agraden, n'estic segura. Em repugna. 

08.55 A la cafeteria, el Pepe m'allarga el diari, a primera plana hi ha una fotografia d'un edifici en flames: tres morts i set ferits de diversa consideració. N'estic segura, avui m'espera un dia dur. 

09.05 Rebo una trucada dels de dalt, els Mossos volen un segon informe de l'estat del cos i els familiars ja ens han fet arribar una fotografia de la víctima. 

09.20 Obro la bossa que conté el cos i el col·loco damunt de la taula llitera. Em repugna la seva imatge, tants anys treballant i encara se'm remou l'estòmac. 

09.30 Em truca la Maria preguntant-me on està, no ha aparegut a la feina i els caps estan cremats amb el seu comportament reincident, que està desconcentrat i que ja han pres una decisió: aquesta és l'última vegada, d'aquí a les llistes de l'atur. El que faltava!

09.50 La Pili baixa una còpia de l'acte de defunció i la fotografia que li han donat els familiars. Avui té xerrera i jo no tinc paciència, m'encenc amb tantes interrupcions, així no hi ha manera de treballar, li crido. 

10.00 Poso en marxa la grabadora i començo la inspecció del cadàver: Dona de trenta anys. El vuitanta per cent del cos presenta cremades de segon i tercer grau profund, la roba està adherida a la pell sense quasi poder diferenciar-se. Cap lesió ni tall superficial, la pell presenta una gran varietat de tonalitats, passant del marró al morat en algunes zones, com és el cas de la part inferior del tòrax. El cap i el rostre no s'han vist afectats per la combustió, la víctima manté els cabells intactes i l'expressió serena d'una mort per parada cardiorespiratòria, causada per les cremades i una intoxicació aguda. Els músculs maxilofacials presenten una forta contracció, de la qual no puc oferir cap explicació. 

10.55 Truco a la Pili, li dic que encara no he redactat l'informe, però que la inspecció ja està acabada. Li pregunto quin procediment he de seguir. Els familiars han sigut informats de l'estat del cos i han descartat la reconstrucció. Volen que la dona sigui embolcallada amb un sudari. 

11.05 Procedeixo a la neteja de la víctima, intento no mirar-la. La pressió de l'aigua arrenca trossos de pell i roba que s'escolen pel desaigüe i deixen al descobert el vermell intens de la carn. És un espectacle dantesc. 

12.10 Ha passat la meva hora d'esmorzar, però surto al carrer per prendre aire. 

12.24 Sona el mòbil. És ell. Em demana perdó, que no dinarà fins que jo arribi, hem de parlar, em diu. Li crido que ja sé que l'han fotut fora de la feina i que avui no he pogut ni he volgut cobrir-li les espatlles, que tinc feina per una bona estona. Tu mateixa, jo t'estaré esperant per dinar. Ho sento, ja t'ho he dit. Penjo, ja em veurà arribar. 

12.30 Em bull la sang, m'espeteguen les dents. 

12.33 Obro el dossier que guarda la fotografia. La dona morta em mira amb un somriure d'orella a orella, és feliç, però, a la taula llitera, la mort li ha canviat el gest. Hauré d'omplir-li les galtes amb cotó fluix perquè pugui recuperar l'aspecte ferm de la seva joventut. Em repugna.

13.30 Després de la maniobra per poder vestir-la amb el sudari, em disposo a maquillar-la, només quatre retocs, per donar-li més llum a la cara, i una mica de pintallavis. Té un cutis envejable, qualsevol diria que l'ha devorat el foc. 

13.40 Està quasi llesta, només falta introduir-li el cotó fluix a la boca, no és fàcil, ha mort apretant la mandíbula i he de fer molta força. Finalment puc fixar l'espècul mentre amb l'altra mà agafo la primera volva de cotó. 

13.42 Em tremola el pols. A l'interior de la cavitat bucal de la morta hi ha atrinxerada una boleta de paper, la trec amb molta cura.

13.45 Sorpresa, desplego la boleta, que, en realitat, és un tros de paper d'uns cinc centímetres per set d'amplada i que està folrat amb tires de cel·lo. Sembla una obra mestra. 

13.50 Truco a dalt, diuen que els ha arribat una cosa per mi i que ara baixa la Pili. Merda.

13.57 Li mostro la nota, que he col·locat dins d'una bossa de plàstic, perquè l'entregui als familiars de la dona. Em pregunta què és i li dic que llegeixi. Llegeix la confessió en veu alta, el comiat d'una dona enamorada i, en acabat, em diu que quina carta més freda i premeditada, que la troba falsa: les coses no s'han de dir abans de morir, sinó cada dia, mira el teu cas, això teu sí que és real, tres rams en un mes, és tot un rècord!! Algun dia m'hauries d'explicar què li dónes al teu marit. Em pica l'ullet i em dóna la targeta. L'ha llegida. Em repugna.

14.05 Corre escales amunt amb una rialla escandalosa. Falsa, calculada, premeditada? Sincera! Sabia que se la menjarien les flames i se les ha enginyat per poder dir t'estimo una última vegada. 

14.06 A la targeta hi llegeixo: «Segur que uns espaguetis a la bolonyesa et faran recuperar del cansament. T'estimo, gateta!». Abans d'encistellar les flors a la paperera, em passo el ram, literalment, pel cony. 

14.10 Sento un rau-rau a l'estómac.

14.15 Faig venir l'encarregat i li dono les indicacions per introduir el cos al taüt. Ho fem entre els dos i, sense venir al cas, em diu que quin tros de dona rostideta, que quina llàstima conèixer-la en aquestes circumstàncies. M'encenc com un llumí, serà desgraciat el cabronàs. Em trec la bata d'una revolada i el deixo allà penjat. Em repugna i ni penso en l'informe.

14.20 Surto al carrer i pujo a la moto. 

14.43 Entro al súper del costat de casa i hi compro una ampolla de vermut.

14.47 Obro la porta de casa. Silenci. Vaig cap a la cuina. Al foc, una olla d'aigua i espaguetis bullint. S'ha tornat a deixar la cullera a dins. Inútil! 

14.49 Silenci. Agafo una copa de l'armari i trec un cigarro del bolso, mentre camino cap al menjador em serveixo un aperitiu. 

14.50 Sorpresa. S'ha quedat adormit al sofà i encara tuf a alcohol, ni tan sols s'ha duxat. Dorm amb la boca oberta i em repugna. Deixo l'ampolla de vermut damunt la tauleta i li prenc l'encenador de la mà, ni s'immuta.

14.51 Torno a la cuina amb el cigarro a la boca. 

14.52 Agafo l'olla del foc. 

14.53 Evoco l'aigua amb els espaguetis damunt del seu rostre. Crida, però no pot aixecar-se. Em repugna la seva imatge, es recargola al sofà.

14.54 Li demano que no es tapi amb les mans i, commocionat, em fa cas. Agafo l'ampolla de vermut i la hi vesso. Crida encara més fort. 

14.55 Recupero l'encenador. Encenc un tros de paper arrencat del diari i el tiro damunt de la seva cara, que s'encén com una metxa. 

14.56 Roda pel terra amb espaguetis enganxats a la pell fins que topa amb el moble de la tele, no es mou, però encara respira. Li cau la tele entre l'entrecuix i l'abdomen. 

14.57 Agafo la forquilla i m'ajupo al seu costat. Li punxo la galta un cop i un altre, penso en què sóc la seva gateta, i enrotllo un grapat d'espaguetis.

14.58 Amb la forquilla a una mà i l'aperitiu a l'altra, m'assec a la butaca i, amb el comandament a distància engego la ràdio. Esbufega.

14.59 Sonen els últms compasos de Piggies. Provo els espaguetis, han quedat crus. 

15.00 Els informatius obren amb la noticia de l'incendi d'ahir al vespre al barri de Gràcia, tres morts i set ferits. Silenci. És mort i la noia de la fotografia em somriu.

—La nit serà llarga—.

—D'això n'estic convençuda, però no es preocupi, podrà sopar amb la seva dona i els seus fills. Aquí té tot el que necessita saber, les hores són aproximades—.

—Vol alguna altra cosa? Aigua, potser...—.

—No, gràcies, no tinc ni gana ni set. Avui he dinat sola i com mai—. 

—Quan els de dalt acceptin la seva declaració, la traslladaran al jutjat. Tingui, li deixo la meva caçadora perquè es pugui tapar la cara—.

—Molt amable, però no la necessito, m'he pentinat abans de sortir de casa—.